AZRAQ. EL VISIR QUE SOMIAVA LA MUNTANYA

PortadaSol succeir: l’amnèsia del temps s’acarnissa amb aquells personatges a qui, prèviament, la història ha fet pedaços. Sí, la glòria es reserva sempre per al guanyador, i en la derrota, al vençut no li queda més opció que humiliar la mirada i caminar la polsegosa senda de l’oblit. En el cas del visir al-Azraq aquest feroç procedir de la Història amb els perdedors ha sigut encara més despietat, perquè lluny de sepultar el seu record en el fanguer del temps, la seua memòria ha quedat exposada a l’etern assot del botxí infidel. Tot i així, malgrat el pervers esforç del rei Jaume per embrutar la imatge de qui durant tants anys fou el seu malson, i a pesar de la profunda desfiguració que ha patit el personatge amb el pas dels segles, la memòria del visir al-Azraq perdura viva al cor de La Muntanya: el mar de serres i valls que antany foren els seus dominis.

La col·lecció de fotografies que il·lustren aquest llibre estan inspirades en la novel·la Al-Azraq, el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya i formaren part del projecte literari en la seua fase de documentació prèvia, quan la necessitat per intimar amb els protagonistes propicià que l’autor isquera a la serra darrere d’ells amb l’única missió de reconéixer els paisatges que un dia somià el visir al-Azraq, pernoctant en les ruïnes de les que foren les seues talaies, alqueries, torres i castells.