Aquest estiu ha sigut especialment intens. El 15 de juliol vaig iniciar una gira literària de lo més falaguera que m’ha portat a 32 pobles menuts en tan sols 45 dies, fins el 30 d’agost. L’objectiu: que la diàspora del visir al-Azraq s’escampara a cop de vent arreu d’aqueixa mar de serres i valls que conformen La Muntanya nostra.
El contacte directe amb la terra i la seua gent ha sigut d’allò més satisfactori, però lo més gratificant ha sigut, sens dubte, conéixer que el missatge ha calat fondo en la consciència col·lectiva: el visir al-Azraq estimava aquesta terra com ningú, molt més -i de cor- que no aquells que vingueren del nord per sotmetre-la primer, i després, per ocupar-la. No, no ha oposat resistència el col·lectiu quan el mite del bon rei Jaume matamoros s’enrunava davant d’ells a colp de documentades raons. Al contrari, el record d’un visir al-Azraq desproveït ja de la seua crosta llegendària, posat en net i vestit d’estima per la seua terra ha dibuixat somriures entre aquells que, una vegada explicats els fets de la conquesta des d’altra perspectiva, han empatitzat amb aquells que foren massacrats i foragitats de la seua terra, amb la causa andalusina valenciana.
Immens ha sigut l’esforç per recuperar el verdader rostre del visir al-Azraq, tan desfigurat per les cròniques dels usurpadors i pel pas mateix del temps, però era de justícia que fregant el 800 aniversari del seu naixement tan insigne defensor de la terra isquera de l’oblit per reviure’ns la memòria.
Ara que el visir al-Azraq ha recuperat els seus contorns humans, que la torxa de l’oblit ha pres de nou flama, la diàspora del seu record deu arribar fins els més recòndits llogarets dels que foren els seus dominis. Sí, la tasca encara no ha acabat, continua, i l’estiu que ve tornaré als més deliciosos pobles de la nostra geografia als que enguany, per falta de dies, no he pogut visitar.
Ara, la tardor crida a la porta i és l’hora dels pobles més grans, i de continuar amb el procés creatiu que m’haurà de portar, de nou, al segle XIII, al bell solar de La Muntanya, on es gestarà altra novel·la, una obra on la terra i les dones seran protagonistes.
No voldria tancar aquesta entrada sense agrair l’allau de correus electrònics, comentaris i missatges de tot tipus que m’haveu fet arribat per tal d’animar-me a continuar amb aquesta tasca. Quan un enceta un projecte literari seriós i exigent sense l’ajuda ni la confiança de cap editorial ni de cap institució pública ni privada, el suport de la gent és l’únic que li queda; és per això que m’agradaria demanar-vos un favor: feu una foto de la portada del llibre, acompanyeu-la amb els comentaris que em feu en privat i compartiu-la al vostre Facebook, sols així col·laborareu amb mi per enlairar la diàspora del visir al-Azraq arreu de La Muntanya. I és tan fàcil…