02/06/2016 – Daniel Andreu canta al visir al-Azraq

El 28 de novembre de 2015, després de llegir Al-Azraq, el Blau, el cantautor Daniel Andreu em proposà escriure una cançó al visir de La Muntanya. Es tractava de posar lletra a una cançó algerina titulada Menfi, que ell ja havia versionat. La proposta incloïa estrenar-la enguany, en la vetlada cultural que celebrarem al castell d’al-Qal’à el proper 18 de juny amb motiu del 800 aniversari del natalici del Blau. Tinc que reconèixer que la proposta, encara que atractiva, em va produir cert desassossec. Jo no havia compost mai una cançó, de manera que el dia que em vaig enfrontar amb aquest repte, en compte d’escriure una cançó adaptada al ritme de la música, em vaig oblidar de la música i vaig acabar escrivint un poema: Blaveja el Blau sobre les penyes. Daniel Andreu el va rebre amb il·lusió, i encara que no era el que m’havia proposat inicialment, el va musicar. Aquesta cançó també l’estrenarem en la vetlada cultural d’al-Qal’à.

Uns mesos després, Daniel em tornà a llançar el repte d’adaptar Menfi, i en aquesta ocasió, després de passar un matí sencer escoltant la cançó original per tal d’interioritzar el seu ritme, em vaig ajustar a la música i li vaig posar lletra. Vaig decidir centrar-me en els últims dies del Blau, en el seu anhelat retorn al país de La Muntanya, a Gallinera, després de 18 anys de desterrament, i alhora llançar un ginyo a tots aquells que el proper dia 18 de juny li la cantarem al capvespre, en el castell de Benissili. Diu així:

AL-AZRAQ

Gallinera, torne a tu,
ets la terra que més vull.
Gallinera, torne a tu,
ets la mare dels meus ulls.

Torne al timó i a la pebrella,
al vol seré de l’orandella.
Torne al timó i a la pebrella,
al vol seré de l’orandella.
Quede per sempre en al-Qal’à,
a l’ombra de la Foradà.

Gallinera, torne a tu (…)

Ací m’espera La Muntanya,
la Mariola em fa companya.
Ací m’espera La Muntanya,
la Mariola em fa companya.
La immensa Aitana està present,
el Puig Campana s’alça al vent.

Gallinera, torne a tu (…)

Etern gaudisc del meu castell,
a l’esguard del Benicadell.
Etern gaudisc del meu castell,
a l’esguard del Benicadell.
Ací els amics venen i em canten,
lligen versos, sopen i escampen.

Gallinera, torne a tu (…)

Vine amb mi, lluita i desferra,
defensem junts la nostra terra.
Vine amb mi, lluita i desferra,
defensem junts la nostra terra.
Torne a casa, sóc el Blau,
per sempre ací descanse en pau.

Just I. Sellés
En memòria de l’insigne visir de La Muntanya
Vall de Perputxent, 5 de maig de 2016

 I aquest és el resultat per boca i mà de Daniel Andreu:

Mig any després d’haver-me llançat el repte, tinc que agrair-li a Daniel que ho fera. La seua proposta ha donat peu a un dels poemes més sentits que he escrit i a una cançó, la primera, que sempre recordaré.

Visca la terra!!!