La terra és sentiment… Sí, la terra és sentiment, i així ho demostra Joan Femenia en la recitació del poema Blaveja el Blau sobre les penyes que ha tingut a bé interpretar. Gaudiu-lo com nosaltres l’hem gaudit. Visca la terra!!!
Recentment, un dels millors rapsodes de la nostra Terra tingué a bé recitar –i de quina manera– la meua primera poesia. Segurament, el títol el va empentar a fer-ho i el sentiment va fer la resta. TERRA Puja a un
Sempre ho he dit: els cristians del segle XIII eren uns salvatges comparats amb el refinament cultural dels andalusins. La raó d’això devia ser –i açò és cosa meua– la manera tan diferent que tenien de viure la religió, molt
És clar, la terra és sentiment, i quan la terra es crema, alguna cosa dintre d’un mor amb ella. Però quan la terra que marxa és just aquella que t’ha vist créixer, hom sent tanta tristor que voldria marxar amb
Fa ja més de dues setmanes que, al passar els túnels de La Batalla, no veig l’escabrosa silueta del barranc de Cint a l’esquerra, ni l’encimbellat castell de Cocentaina al capdavant, ni la rocosa mole del Benicadell enlairada sobre el
. (…) y yendo Nos cabalgando, en trasnochada, a un castillo de moros que al-Azraq tenía, llamado Rugat, intentó traicionarnos porque nosotros sólo éramos treinta y cinco caballeros, y él nos intentó sorprender con siete emboscadas de moros, con gran
No sólo de pan vive el hombre y, cada tanto, el poeta gusta recitar versos ajenos, máxime si estos han sido compuestos por alguien a quien se admira. Dejo aquí el poema de l’Encantà de Miquel Gadea Cebrià (Miquelet d’Elena.
Tal día como hoy del año 1924 nacía Francisco Catalá Gadea: el tío Paco de Fantaquí, trovador de l’Encantà. Desde aquí quiero expresarle mi admiración y felicitarle en su 87 aniversario. Paco de Fantaquí – La princesa y la fuente
El pasado lunes 29 de noviembre pasé la mañana con Francisco Catalá Gadea, el tío Paco de Fantaquí. Nos guarecimos de la lluvia en su casa de Planes y allí me recitó algunos de sus más hermosos poemas. Me gustó