15/04/2016 – Barranc de l’Encantà: geografia i paisatge

By on 15/04/2016

Les serres de Cantacuc, Cantalar i l’Albureca amaguen profundes artèries que l’aigua ha esculpit amb el pas dels temps, reservant al seu interior el daurat tardorenc de xopades, salzedes i canyars. En un lloc no determinat d’aquest atropellat relleu, més enllà d’on les serres de Cantacuc i la Foradà es toquen, naix el barranc anomenat del Pelegrí, aquell que deixa en alçada, amagat darrere del Tossal del Xarpolar, el castell d’al-Qal’à: inaccessible, desafiant, malmès. Aigües avall se li uniran els barrancs de la Roca i del Molinet que desaigüen el vessant occidental de la Foradà, i els de Roxes i la Gleda, nascuts als voltants de la Jovada.

Cantacuc i el castell de Margarida

No serà fins a arribar al terme de Planes quan el mite de la Mora vulga que el barranc es denomine de l’Encantada i que, enfilat sobre Cantacuc, les ruïnes del castell de Margarida el vegen desfilar camí de Catamaruch, per obrir-se a la vall de Planes i respirar. Tot just un sospir, una brevíssima revolta al seu continu serpentejar perquè el Gorg del Salt l’espera desafiant i els cingles de l’Almadec i el Tossalet de la Dona l’hauran de constrènyer. En passar al costat de la Penya de l’Espill la llegenda ens parla dels gorgs on la Mora pentinava els seus cabells a la llum de la lluna, a prop del Molí de l’Encantà, molt a prop del lloc on el Cantalar i l’Albureca s’estretixen, on la barrancada es precipita al congost. I ja endavant passeja sobre un fons pedregós, blanc, estival, o líquid, blau, esguitat de gorgs, entre penyals caiguts de la muntanya, un gir aquí, una bot allà, sempre confinat, buscant la mola del Pixoc, la Cova del Búfol, l’Alt de Senabre, per vessar-se al riu d’Alcoi.

Barranc de l'Encantà

Des del pont de les Calderes, en Planes, fins a la desembocadura a la vall de Perputxent, l’Encantà recorre una dotzena de quilòmetres, formant un conjunt de gran bellesa paisatgística i contrastat valor faunístic i botànic.

Pòster

Fauna

Entre les espècies aquàtiques més importants destaca el samaruc (Valencia hispanica), endemisme piscícola valencià que desaparegué de la desembocadura del barranc amb la introducció de la truita arc iris, el barb mediterrani (Barbus guiraonis), endemisme ibèric catalogat com a espècie rara, la gambeta de riu (Dugastella valentina) endemisme valencià en altres temps abundant, ara el seu hàbitat ha estat envaït pel cranc americà (Procambarus clarkii), la granota comuna (Rana perezi), endèmica de la Península Ibèrica, el gripau comú (Bufo bufo), la serp d’aigua (Natrix maura) i el talpó (Arvicola sapidus). Entre l’avifauna trobarem el martí pescador (Ardea cinerea), el martinet blanc (Casmerodius albus), les polles d’aigua (Gallinula chloropus), la bugadera blanca (Motacilla alba), la cueta torrentera (Motacilla cinerea), el blauet (Alcedo atthis) i, a la primavera i estiu, el rossinyol comú (Luscinia megarhynchos) i altres tants ocells acompanyaran la nostra estada amb els seus deliciosos cants. A les parets rocoses situades a prop del riu solen freqüentar espècies interessants com el pardal roquer (Petronia petronia), el roquerol (Riparia riparia), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), la merla blava (Monticola solitarius), el búfol (Bubo bubo), el xoriguer (Falco tinnunculus), l’àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus) i un llarg etcètera entre els quals no poden faltar diferents espècies de rats penats. També trobarem una gran quantitat de fringíl·lids com verderols, gafarrons, pinsans i cagarneres. Existeixen també espècies grans, molt interessants però difícils d’observar pels seus costums nocturns com la geneta (Genetta genetta), la mustela (Mustela putorius), la rabosa vermella (Vulpes vulpes) i el porc senglar (Sus scrofa). Segles enrere, evidentment, hi havia cabres salvatges i llops.

Fauna

Flora arbòria

Quant a la vegetació, es tracta de la típica vegetació mediterrània: arbres i arbustos en general perennifolis i esclerofil·les, és a dir, de fulles petites, dures i sovint espinoses, per estalviar aigua al llarg del període estival. L’estructura de la vegetació varia segons la seua localització, així com de la seua situació en solana o obaga. Hi ha algunes pinades de pi blanc (Pinus halepensis) de poca extensió, juntament amb alguns exemplars de carrasca (Quercus rotundifolia) que, de forma dispersa, apareixen pel paratge recordant-nos el que en altres temps foren extenses formacions boscoses. Menys abundant és l’arboç (Arbutus unedo), la seua població, juntament amb el cirerer d’espinal (Prunus mahaleb) i el fleix de flor (Fraxinus ornus), està prevista reforçar dintre el Pla de gestió de la Microrreserva de flora de l’Alt de Senabre que limita amb l’Encantà.

Flora arbustiva

Entre els arbustos abunda el llentiscle (Pistacia lentiscus) i la noguerola (Pistacia terebinthus). Altres arbusts també abundants són el ginebre (Juniperus oxycedrus), la coscolla (Quercus coccifera), planta pròxima a la carrasca però amb fulles d’un verd més nítid, l’argilaga (Ulex parviflorus), arbust fortament espinós i amb flors d’un color groc intens que donen color al paisatge hivernal, el bruc (Erica multiflora) de fulles reduïdes i flors de color rosa pàl·lid i el margalló (Chamaerops humilis), única palmera autòctona de la Península Ibèrica. Una altra espècie interessant és la savina (Juniperus phoenicea). A la primavera destaquen en el paisatge les grans flors blanques o roses de les estepes (Cistus albidus, Cistus salviifolius, Cistus monspeliensis). Entre les plantes aromàtiques, majoritàriament de la família de les labiades, són abundants el romer (Rosmarinus officinalis), el timó (Thymus vulgaris), la sajolida (Satureja obovata) i, en menor abundància, la pebrella (Thymus piperella), espècie protegida per ser endemisme iber-llevantí.

Així mateix, en la Microrreserva de flora de l’Alt de Senabre, tocant amb l’Encantà en la seva desembocadura, s’han catalogat 252 espècies en tot just 5,61 hectàrees -de les quals 13 són endèmiques, 11 són rares amb risc menor d’extinció, 3 estan amenaçades i altres 5 són espècies protegides en l’àmbit autonòmic-, el que pot donar una idea de la biodiversitat florística de la zona. Un gust haver impulsat la protecció ambiental d’aquest raconet de la nostra Diània fa ja 12 anys.

Microrreserva de flora

Vegetació de ribera

Al costat del riu apareix un altre tipus de vegetació depenent de l’aigua: la vegetació de ribera. Entre els arbres destaquen el xop negre (Populus nigra) i l’àlber (Populus alba), els dos caducifolis, fàcilment distingibles entre si per les fulles. Apareixen també diverses espècies de salzes (Salix eleagnos), així com l’abundant baladre (Nerium oleander), de grans flors rosades i verinosa tant per a l’home com per al bestiar. Al costat d’aquesta resulta fàcil trobar el tamarell (Tamarix gallica), l’esbarzer (Rubus ulmifolius), formacions de canya (Arundo donax). Molt a prop del riu apareixen de forma dispersa formacions de canyís (Phragmites australis), un tipus de canya no tan alta però més estilitzada que requereix la presència d’aigua, almenys de manera estacional, la cua de cavall (Equisetum telmaitea), l’évol (Sambucus ebulus), la unciana (Dorycnium rectum), el roser silvestre (Rosa micrantha), l’esparreguera (Asparagus acutifolius), la murta (Myrtus), el brusc (Ruscus aculeatus), la carrasquilla (Rubia peregrina), l’arítjol (Smilax aspera) i el marfull (Viburnum tinus). Ocupant el mateix nínxol ecològic, a la riba, és fàcil trobar la boga (Typha dominguensis), amb unes llargues fulles, sent molt característica la seva inflorescència en forma de puro, i el jonc (Schoenus nigricans). També es coneixen a la zona diverses espècies de falagueres, com la falguera femella (Pteridium aquilinum), el polipodi (Poyipodium vulgare) i la falzia (Adiantum capillus-veneris), que viu en ambients humits amb degoteig d’aigua.

Aquesta entrada és una re-edició d’altra publicada el 21/02/2011
Posted in: Fotoblog
Tagged:

Comments

  1. Toni Bra
    15/04/2016

    Explendida descripció d’un dels lloc mes encisadors del nostre entorn.I com sempre de un acompanyament gràfic excepcional.

  2. Just I. Sellés
    16/04/2016

    Gràcies Toni!!! D’allí sóc, allí m’he criat i allí espere descansar quan arribe el dia…

  3. Carles Cano Peiró
    17/04/2016

    Fantàstic treball, Just! I acompanyat d’unes fotos fabuloses, fa moltes ganes d’anar-hi. Enhorabona!

  4. Just I. Sellés
    20/04/2016

    Gràcies Carles, l’Encantà és un barranc fabulós

Leave a Reply


You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>