Llegenda de l’Encantà

14/04/2016 – La llegenda de l’Encantà (i III): hipòtesi sobre el seu origen

I entrada la quaresma un sarraí que solia acompanyar al-Azrac i era molt amic seu i l’aconsellava, ens envià un missatger. I el missatger fou un cristià que ens envià, amb el qual ell havia parlat en gran secret; i digué: —Senyor, us saluda molt tal sarraí –i ens digué el seu nom– i us …

14/04/2016 – La llegenda de l’Encantà (i III): hipòtesi sobre el seu origen Llegeix més »

13/04/2016 – La llegenda de l’Encantà (II): una hipòtesi cronològica

(…) muchos de los demonios expulsados de la gloria, aún triunfan en el mar, en los ríos, en las fuentes, en las selvas, y aún hay hombres ignorantes del Señor que los consideran dioses y que en el mar adoran a Neptuno, en los ríos a las lamias, en las fuentes a las ninfas y …

13/04/2016 – La llegenda de l’Encantà (II): una hipòtesi cronològica Llegeix més »

11/04/2016 – La llegenda de l’Encantà (I): les altres mores

S’enceta ací una sèrie de tres entrades on es parlarà de la llegenda que perdura al barranc de l’Encantà, una llegenda antiga que és l’origen de la novel·la que ara m’ocupa: Amira. L’última flor d’al-Andalus “Caminando desde el valle de Gallinera hacia poniente se entra en la Baronía de Planes, tendida por el mismo rumbo …

11/04/2016 – La llegenda de l’Encantà (I): les altres mores Llegeix més »

08/03/2011 – La leyenda de la Encantada (y III): hipótesis sobre su origen

I a l’entrada de la quaresma un sarraí que solia acompanyar al-Azrac i era molt amic seu i l’aconsellava, ens envià un missatger. I el missatger fou un cristià que ens envià, amb el qual ell havia parlat en gran secret; i digué: —Senyor, us saluda molt tal sarraí –i ens digué el seu nom– …

08/03/2011 – La leyenda de la Encantada (y III): hipótesis sobre su origen Llegeix més »