14/01/2016 – Blaveja el Blau sobre les penyes, per Joan Femenia

La terra és sentiment…

DCIM100GOPROG0021663.

Sí, la terra és sentiment, i així ho demostra Joan Femenia en la recitació del poema Blaveja el Blau sobre les penyes que ha tingut a bé interpretar. Gaudiu-lo com nosaltres l’hem gaudit. Visca la terra!!!

BLAVEJA EL BLAU SOBRE LES PENYES

Mare, hui he plorat d’impotència,
enlairat als penyals de Benicadell,
he vist nostra terra cremada,
cavalcada per l’infidel.

Les valls estaven boiroses,
les fumagueres alçaven arreu,
els voltors volaven en cercle
nostres torres, poblats i castells.

Mare, bull ma sang en les venes,
i a la Mariola li ho he promès:
que mai rendirem La Muntanya, no,
ni ens sotmetran, ni ens agenollarem.

Que el sol il·lumine nostra Diània:
Aitana, Serrella i Ferrer,
Safor, Montdúver i Bèrnia
semblen de roca i acer.

Que tempeste el Llevant la Mediterrània,
que amotine la sang dels valents,
que flamegen els penons de la guerra
i tremole el tirà de la creu.

Blaveja el Blau sobre les penyes,
l’espasa al puny, el pit vesper,
llunyanes blavegen les serres,
i la mar serena, i el cel matiner.

Clamen les valls insurrectes:
Gallinera, Ebo i Guadalest,
Perputxent, Laguar i Jovada
preguen Mahoma, s’encomanen a Déu.

Que el vent orege nostra Diània:
Albureca, Xortà i Cavall Verd,
Buixcarró, Rentonar i Almudaina
semblen muralles rebels.

Que els barrancs bramen ses aigües,
que les penyes blanquege la neu,
que fugisquen els llops i les gralles
i florisca el timó i el romer.

Mare, bull ma sang en les venes
i a la Mariola li ho he promès:
que mai rendirem La Muntanya, mai,
ni lliurarem nostra terra al menyspreu.

Lluitem germans tots a una,
cridem tots junts a una veu,
respirem la pols de la terra
i endinsem-la profunda als budells.

Que la pluja verdege nostra Diània:
Puig Campana, Cantacuc i Agullent,
Foradà, Montgó i Segària
alcen ses penyes al cel.

Enllestim ballestes i espases,
guaitem talaies dempeus,
parem-los paranys i celades,
passem-los a llança i coltell.

Valencians som d’una terra
que és mare, sepulcre i edèn,
defensem-la germans, defensem-la,
que ningú ens arranque l’arrel.

Blaveja el Blau sobre les penyes,
son cor a la palma, polsosa la pell,
llunyanes blavegen les serres,
i la mar serena, i el cel, i els estels.

Just I. Sellés
(Estranyament nadalenc a Toledo, 6 de gener de 2016)
Lluny, massa lluny de la terra…