08/07/2014 – Terra

Fa ja més de dues setmanes que, al passar els túnels de La Batalla, no veig l’escabrosa silueta del barranc de Cint a l’esquerra, ni l’encimbellat castell de Cocentaina al capdavant, ni la rocosa mole del Benicadell enlairada sobre el meu poble. Sí, ja fa massa temps que no visite la terra.

TERRA

Puja a un cim i contempla la terra amb un brot de romer premut al llavis.
Sent el tast de la terra al teu endins, penjat del teu somriure.
Puja a un cim i seu a la vora de l’abisme, les mans enrocades, els peus enlaire.

Seu, tanca els ulls i mira.
Tu ets vent que alça vols.
Tu ets vent que enutja veles.
Tu ets vent que trona i mulla,
i gavina que solca silent la blanca mar.
Vola!
Tu ets gavina que planeja, sí, i falcó que aguaita la terra,
eixa terra esquerpa endinsada al teu somriure.
Vola, contempla la terra i somriu!
Somriu perquè tu ets gavina i vent, falcó i terra,
pols d’eixa terra eixuta que t’espera al pla,
i el vent mateix que t’empenta al precipici per apropar-te a ella.
Vola! Vola!

No, tu ja no ets falcó que solca els núvols,
sinó perdiu que arrossega l’estepar.
Obri els ulls i olora la teua terra!
No, tu ja no ets rapaç que solca en l’alt els núvols,
obri els ulls, sí, obri els ulls i pren terra:
trepitja-la, sent-la, viu-la.
Somia: tu ets terra!

Sí, puja a un cim i contempla la terra amb un brot de romer penjat del teu somriure,
i recorda: tu ets i seràs per sempre terra, la més fèrtil pols de la teua terra.

Just I. Sellés

(Benillup de Perputxent, 7 de juliol de 2014)

Tenia que dir-ho…