25/05/2015 – Foto-blog (370): La terra mai no mor - Espai creatiu de Just I. Sellés

La tragèdia de Pego em sorprengué a Castalla. Sí, recorde que a la Fira de Castalla sonaven festives les xirimites, i que el meu cor, absent, bategava de valent per retrobar-se prompte amb la Mare cremada, tan lluny i plena d’impotència i de cendra…
.

LA TERRA MAI NO MOR, MAI NO MOR LA TERRA

Galopa el foc a cavall del Ponent:
s’enlaira el fum ardent i neva cendra.
Udola el bosc cridaner al pas sagnant de la flama,
i la cadernera abandona escarotada la niuada.
Alça el fum i plora cendra,
i les espurnes dels margallons anuncien la terra cremada.

Mes omplirem de nou el pit amb l’alé polsegós de la terra,
que el Llevant coratjós reviurà prompte La Muntanya,
i tornaran als cims la boira i la neu,
i la beneïda pluja mullarà de nou la serra,
i la terra assedegada les rebrà amb un seré somriure.

Títol / Lloc	La terra mai no mor / Xillibre (Vall de Gallinera)
Data / hora	19/05/2015 / 14:53h
Càmera	Canon EOS 70D
Objectiu	13 mm
Temps d’exposició	1/30 sg
Diafragma	F 8.0
ISO	100
Distància focal	13 mm
Comentaris	Paraigües Fotografia realitzada 5 dies després de l’incendi que assolà el turó de Xillibre, a unes passes tan sols de la terra cremada

Anit, deu dies després de la tragèdia, la Mare assedegada va beure les aigües que brolla la font de la Justícia: que els corruptes atesen les orelles…