Vicent Savall és el cantautor de La Safor, terra a qui ha dedicat bona part de la seua discografia. Fou precisament allí, a La Safor, on vaig tindre ocasió de conèixer-lo, tot just el dia que presentava la meua novel·la a la Casa de Cultura de Gandia. Recorde que aparegué acompanyat de la seua guitarra i que s’oferí a introduir l’acte interpretant dues cançons del seu àlbum “Al-Azraq”. El mateix va fer, sense demanar-li-ho, quan vaig estar a Dénia i a Almoines. Des d’aleshores que hem fet una bonica amistat i Vicent m’ha acompanyat –o jo a ell– en moltes presentacions arreu de La Muntanya.
Vicent té una veu preclara, altíssima, que res té que envejar a la d’altres cantautors de renom, una veu que li naix del cor i que surt d’endins tocada per l’estima a la terra. Sí, ja ho he dit en alguna ocasió: Vicent és d’aquelles persones que ho donen tot sobre l’escenari, en l’amistat i en la vida.
Ací vos deixe amb Ara vull fer memòria, la cançó que introdueix l’àlbum “Al-Azraq”. És en aquesta cançó on Vicent afirma que al-Azraq era d’ací i amava el seu país, afirmació que corrobore a la meua novel·la.
Sols una última confidència: tan gran era l’estima que el visir al-Azraq sentia per aquesta terra i tan bé coneix Vicent el que això representa, que en la cançó Un vint-i-tres d’abril, on es relata la mort del visir, Vicent posa en boca d’un moribund al-Azraq aquestes sentides paraules: (…) adéu germans i amics, porteu-me dalt d’un cim, on puga contemplar per sempre el cel, la mar (…) No vos sembla el millor lloc per tancar una vida d’estima a la terra? És per això que vaig incorporar aquest darrer desig seu a la meua novel·la. A més, el cel i la mar són tan blaus…