15/09/2014 – Foto-blog (346): Mare Penya

Porte al cor la penya dura,
i els pits de pedra que despús-ahir m’alimentaren.
Porte als ulls la venda que al cim cardina el vent,
i a l’esquena, la motxilla farcida d’enyorança:
de boires i llums, de núvols de neu i pluja.
Porte a l’ànima la memòria assolellada
de camins falconers, impossibles,
de vessants eixutes, abancalades,
de sendes oliades i històries perdudes,
i lligat dels turmells, el cordell de records que arrossega la vida:
d’aquell capvespre etern,
del crit entrepenyat de la gralla,
del reixiu primerenc que esguita l’argilagar:
de la teua esvelta figura, Benicadell,
endinsada com una mare en el més precoç temps de ma vida.

                  Just I. Sellés
8 de setembre de 2014