Ha caigut en les meues mans el número 42 (juliol de 2014) de la “Revista de la Permanente” que edita la Universitat d’Alacant, on a la pàgina 9 he trobat una ressenya signada per Alejandro Hernández Blanco sobre la presentació de “La Montaña Azul. Crónica del visir al-Azraq” que fera a la seu de la Universitat el passat 22 de maig i que em reafirma en allò que faig. La ressenya, escrita en castellà, diu així:
JUSTO SELLÉS. Un escriptor versàtil
He assistit recentment en la Seu de la Universitat d’Alacant a la presentació de l’últim treball literari de Justo Sellés, que porta per títol “La Montaña Azul”, i tots els presents vam poder comprovar que aquest jove escriptor i fotògraf sap potenciar cada una d’aquestes dues disciplines amb els recursos de l’altra.
El llibre, que podríem catalogar com una crònica novel·lada ambientada en la Baixa Edat Mitjana, s’allunya per complet dels productes tòpics d’entreteniment, alhora que narra amb lúcida reflexió els fets ocorreguts a mitjan segle XIII a les muntanyes septentrionals d’Alacant.
La meua sorpresa no es va detindre ací, perquè vaig poder comprovar al llarg de la seua intervenció l’abrivament amb què va defendre la tesi que exposa a la seua novel·la. Va donar mostres palpables de què amb els resultats obtinguts en la investigació bibliogràfica li era impossible narrar aquests fets històrics amb el mateix enfocament partidista a què ens tenen acostumats les cròniques medievals.
Justo Sellés va fer després un viratge en la seua intervenció i ens va contar que ell no és un escriptor burocràtic amb vocació d’escriptori, sinó que per a escriure “La Montaña Azul” va precisar eixir a la serra, incorporar-se al paisatge i viure les emocions que encara afloren per molts racons d’aquelles valls d’on ell és oriünd.
Al principi vaig qualificar aquest autor com a escriptor versàtil i ho fonamente amb la següent notícia: em referisc a un altre treball seu amb el que va ser finalista en el “Premio Azorín de Novela” i que porta per títol “El llanto del petirrojo”. He comprovat que els dos treballs són completament diferents, aquest últim és una novel·la de caràcter intimista, emmarcada en les acaballes del franquisme, en un paratge perdut en les serres del Maestrat.
Amb aquests vímens… com no impulsar i donar ànims a aquest escriptor que apunta maneres brillants, que s’acosta amb llenguatge polit a la realitat i que té com a únic desig soltar amarres i navegar pel mar turbulent de les lletres.
Nosaltres des d’ací l’apoiem i sobretot l’animem a què continue sent sincer amb ell mateix i amb la història com ho ha sigut fins ara. I en aquesta travessia li desitgem tot l’èxit.
Qui coneix Justo Sellés sap que és un autor prolix a l’hora de publicar les seues novel·les, que presta atenció a qualsevol detall, supervisa tots els aspectes del llibre, des de la imatge de coberta fins a les notes aclaridores que col·loca amb precisió al final de cada pàgina. I el més important de tot, és que fa honor al que pensa, perquè creu que tant l’activitat d’escriptor com la de fotògraf paisatgista són creacions diferents que es complementen per a crear art.
Alejandro Hernández Blanco