Recentment, un dels millors rapsodes de la nostra Terra tingué a bé recitar –i de quina manera– la meua primera poesia. Segurament, el títol el va empentar a fer-ho i el sentiment va fer la resta.
TERRA
Puja a un cim i contempla la terra amb un brot de romer premut al llavis.
Sent el tast de la terra al teu endins, penjat del teu somriure.
Puja a un cim i seu a la vora de l’abisme, les mans enrocades, els peus enlaire.
Seu, tanca els ulls i mira.
Tu ets vent que alça vols.
Tu ets vent que enutja veles.
Tu ets vent que trona i mulla,
i gavina que solca silent la blanca mar.
Vola!
Tu ets gavina que planeja, sí, i falcó que aguaita la terra,
eixa terra esquerpa endinsada al teu somriure.
Vola, contempla la terra i somriu!
Somriu perquè tu ets gavina i vent, falcó i terra,
pols d’eixa terra eixuta que t’espera al pla,
i el vent mateix que t’empenta al precipici per apropar-te a ella.
Vola! Vola!
No, tu ja no ets falcó que solca els núvols,
sinó perdiu que arrossega l’estepar.
Obri els ulls i olora la teua terra!
No, tu ja no ets rapaç que solca en l’alt els núvols,
obri els ulls, sí, obri els ulls i pren terra:
trepitja-la, sent-la, viu-la.
Somia: tu ets terra!
Sí, puja a un cim i contempla la terra amb un brot de romer penjat del teu somriure,
i recorda: tu ets i seràs per sempre terra, la més fèrtil pols de la teua terra.
Com no: molt honorat i agraït a l’amic Joan per aquesta demostració d’estima a la Terra.
Potser també t'interesse:
14/01/2016 – Blaveja el Blau sobre les penyes, per Joan Femenia
30/09/2014 – El consum de vi a l’al-Andalus del segle XIII
22/09/2014 – Foto-blog (348): La terra exiliada
08/07/2014 – Terra
19/04/2011 – La emboscada de Rugat (soneto)
19/02/2011 – De poeta a poeta: la leyenda de l’Encantà según Miquelet d’Elena
Gràcies de tot cor per les teues paraules però no he fet més que intentar transmetre aquells sentiments i eixa estima per la nostra terra que compartim am deler i passió. Una abraçaca, amic.
La veritat és que aquesta Terra nostra es fa de voler… Una abraçada forta!!!