Just I. Sellés

Just I. Sellés (Beniarrés, 1969) és enginyer d'Obres Públiques i Màster en enginyeria marítima, professió que compagina amb la fotografia de paisatge i l'escriptura. Fins ara ha escrit dues novel·les: Al-Azraq, el Blau (2014) i El llanto del petirrojo (2008), amb la qual es proclamà finalista del premi Azorín de novel·la en 2009.

27/04/2016 – Sistemes d’alertes frontereres en temps d’al-Azraq (I)

En una ocasió, quan el seu costum d’avisar l’arribada de l’enemic per mitjà de fum i foc arribà a ser ben coneguda, els àrabs ordenaren que aquestes pràctiques s’executaren sense interrupció fins que l’enemic s’acostara; aleshores, les haurien d’aturar. Així, els enemics, que pensarien que l’absència de focs significava que no els havien interceptat, avançarien

27/04/2016 – Sistemes d’alertes frontereres en temps d’al-Azraq (I) Llegeix més »

25/04/2016 – Talaia d’Almaraién: el lloc on naixia el fum

Ahir vaig estar a Almaraién, un fortí-talaia d’origen andalusí ubicat als contraforts nord-orientals de la serra de Benicadell. Vaig accedir a peu, des de la CV-705, pel camí que porta fins al corral de Poldo. Per tot arreu, la serra traspuava l’aigua de les últimes pluges i la caminada va esdevindre una amalgama d’aromes i

25/04/2016 – Talaia d’Almaraién: el lloc on naixia el fum Llegeix més »

24/04/2016 – La llegenda d’Amira: primers passos d’un llarg camí

Segons la història relata, i la veritat pot ser, una senyora molt guapa li aparegué a un llenyater. Li ensenyà un collar de plata, amb diamants i robins: “¿què és el que vols, la joia, o t’estimes més a mi?” Li contestà que la joia: “sempre seràs desgraciat, en aquella penya tan alta tinc un

24/04/2016 – La llegenda d’Amira: primers passos d’un llarg camí Llegeix més »

15/04/2016 – Barranc de l’Encantà: geografia i paisatge

Les serres de Cantacuc, Cantalar i l’Albureca amaguen profundes artèries que l’aigua ha esculpit amb el pas dels temps, reservant al seu interior el daurat tardorenc de xopades, salzedes i canyars. En un lloc no determinat d’aquest atropellat relleu, més enllà d’on les serres de Cantacuc i la Foradà es toquen, naix el barranc anomenat

15/04/2016 – Barranc de l’Encantà: geografia i paisatge Llegeix més »

14/04/2016 – La llegenda de l’Encantà (i III): hipòtesi sobre el seu origen

I entrada la quaresma un sarraí que solia acompanyar al-Azrac i era molt amic seu i l’aconsellava, ens envià un missatger. I el missatger fou un cristià que ens envià, amb el qual ell havia parlat en gran secret; i digué: —Senyor, us saluda molt tal sarraí –i ens digué el seu nom– i us

14/04/2016 – La llegenda de l’Encantà (i III): hipòtesi sobre el seu origen Llegeix més »

13/04/2016 – La llegenda de l’Encantà (II): una hipòtesi cronològica

(…) muchos de los demonios expulsados de la gloria, aún triunfan en el mar, en los ríos, en las fuentes, en las selvas, y aún hay hombres ignorantes del Señor que los consideran dioses y que en el mar adoran a Neptuno, en los ríos a las lamias, en las fuentes a las ninfas y

13/04/2016 – La llegenda de l’Encantà (II): una hipòtesi cronològica Llegeix més »

11/04/2016 – La llegenda de l’Encantà (I): les altres mores

S’enceta ací una sèrie de tres entrades on es parlarà de la llegenda que perdura al barranc de l’Encantà, una llegenda antiga que és l’origen de la novel·la que ara m’ocupa: Amira. L’última flor d’al-Andalus “Caminando desde el valle de Gallinera hacia poniente se entra en la Baronía de Planes, tendida por el mismo rumbo

11/04/2016 – La llegenda de l’Encantà (I): les altres mores Llegeix més »