02/07/2015 – El Blau, per molts anys

El passat dissabte 27 de juny vam retre un senzill homenatge al visir al-Azraq amb motiu del 800 aniversari del seu natalici, en una vetllada cultural espontània i sentida on participàrem unes 60 persones vingudes de diverses comarques del País Valencià.

Al castell d’al-Qal’à ens aplegàrem tots al capvespre, quan el sol llepava els cims de Benicadell, i després d’unes paraules de benvinguda per part del president de la Unió Cultural d’Amics de la Vall de Gallinera, vaig tindre goig de llegir un poema propi que parla del sentiment que mou l’estima per la terra. En acabant, les últimes llums del dia ens aprestaren a seure per a sopar a la fresqueta de la nit.

Una vegada restablides les forces, les cançons de Vicent Savall i els versos de Ibn al-Abbar i de Musa ibn al-Tubbi, poetes coetanis del visir de La Muntanya, s’escoltaren nítids en la claror del creixent de la Lluna.

Ho passàrem bé, i gaudírem de valent, vaja que sí.

Abans d’acomiadar-nos, i per donar un sentit a l’aplec, vaig voler contar als presents qui va ser el visir al-Azraq i per què fou un personatge extraordinari. I per a fer-ho, vaig decidir contar com va morir, doncs les circumstàncies de la seua mort refereixen molt clarament la grandesa del personatge, l’estima per la seua terra i quines foren les prioritats de la seua vida.

La incertesa en la data del seu naixement ens ha portat a celebrar-lo l’any central de la dècada on, molt segurament, va nàixer. Potser l’any que ve aquesta mateixa incertesa en la data del seu natalici ens porte de nou fins el castell d’al-Qal’à, sa casa, per tornar a celebrar-lo.

I al matí següent, només clarejar el dia, el falcó que atalaia la terra alçà el seu vol sobre les ruïnes del castell d’al-Qal’à per mostrar-nos els impossibles penyals sobre els que s’assenta.